SUPERVISIÓ ALS SERVEIS SOCIALS, PER QUÈ? - Coach Anna Casas
1499
post-template-default,single,single-post,postid-1499,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-4.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.4,vc_responsive
 

SUPERVISIÓ ALS SERVEIS SOCIALS, PER QUÈ?

SUPERVISIÓ ALS SERVEIS SOCIALS, PER QUÈ?


Els serveis socials estan tenint un paper importantíssim en la situació actual i malgrat això no els donem tota la visibilitat i reconeixement que es mereixen.

Estan al servei del ciutadà en les necessitats més bàsiques: el menjar, l’habitatge, l’atenció a la infància i l’adolescència, l’acompanyament en situacions difícils com maltractaments, etc. Actualment, degut a la situació econòmica, política i social, les persones que treballen en els serveis socials estan rebent un nivell molt més elevat d’ansietat, de pors i d’angoixes per part de la nostra societat. Aquest treball d’acollir i acompanyar el ciutadà té un impacte en la persona que du a terme el treball social i aquí és on entra el perquè de la supervisió.

Quan escoltem la paraula supervisió l’associem a control, a avaluació, a una relació d’autoritat d’una persona envers una altra per “repassar la feina feta”. Ara bé, la Super-Visió té un altre significat i una altra finalitat: és la pràctica reflexiva feta individualment o en grup per seguir creixent professionalment i poder fer una bona feina. És donar una súper/meta visió al treball.

És com afinar un instrument; el músic necessita cuidar i afinar dia a dia el seu instrument; si no, no podrà fer bona música. Les persones que treballen en serveis socials necessiten ser i estar presents en la seva feina, necessiten cuidar el seu benestar mental per poder realitzar aquest servei des de la presència, l’empatia i l’autenticitat. Per això és tan important que hi hagi un equilibri entre el donar (el servei d’atendre el ciutadà en les seves dificultats i preocupacions) i el rebre (cuidar-se per no emportar-se els problemes a casa). Si no hi ha aquest equilibri durant un temps llarg poden arribar al burn-out.

La supervisió proporciona un espai segur per parar i observar la feina feta i la pròpia experiència en relació amb l’altra persona, i reflexionar-hi. És una manera d’aprendre, d’entendre i d’adonar-nos del que està passant. Gràcies a la reflexió i al pensament crític creem opcions vàlides per seguir millorant la feina. És l’oportunitat de connectar amb l’essència de qui som com a éssers humans i d’ampliar la nostra consciència. És examinar les nostres creences i assumpcions i qüestionar-les. És un espai d’empatia, de no jutjar per veure els fets des d’una altra perspectiva, amb la intenció d’entendre i no de tenir raó.

És un espai per parlar des del cor, des de la part vulnerable, sabent que els altres ens comprenen i no busquen canviar-nos, ni atrapar-nos i convèncer-nos; un espai per parlar de les frustracions, els dolors, les idees, les culpes, etc.; un espai on es permeten les diferències.

Com podem cuidar els altres si primer no ens cuidem a nosaltres?

No Comments

Post a Comment